Somio un Castelldefels,
blau verd com una maragda;
el verd fosc de les pinedes
i el cristall de la mar blava.
La gent amiga, reunida
en el redós de les places
fent florir la llibertat
pel jardí de les paraules.
Fogar de la convivència
encès a totes les cases,
integrant homes i dones
en una mateixa tasca.
Aquest poble que somio
entre el mar i la muntanya
sigui la llar generosa
de gent gran i de quitxalla.
Un Castelldefels germà
on la gran família humana
sigui un clam de germanor
en una petita pàtria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada