dijous, 12 de gener del 2012

Cartell

Cartell de l'inauguració de la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado l'any 1986

dimecres, 11 de gener del 2012

Raons oficials pel canvi de nom

Han fet un decret per posar-li CENTRAL a la nova biblioteca.

Raons i respotes oficials:
 
  • Raó oficial 1: el nom mai va ser posat de manera formal, però des del 86 es diu així aquí, a la diputació i a tot el planeta.
  • Raó oficial 2: el nou edifici està... al centre ( gran veritat! I?)
  • Raó oficial 3: el projecte de la AMB es deia "Biblioteca Central". Sol passar que els projectes es diuen: biblioteca central, escola infantil, escola bressol, centre cívic municipal.

I després de tot això, deus tenir encara la mateixa pregunta: per què?

dimarts, 10 de gener del 2012

Motius

Volem que la Biblioteca de Castelldefels continuï portant el nom de Ramon Fernàndez Jurado, perquè en Ramon:
  • Va viure a Castelldefels els darrers anys de la seva vida.
  • Era poeta i escriptor en català, castellà i esperanto.
  • Era un exemple d’integració a Catalunya.
  • És un referent cultural fonamental a la nostra ciutat.
  • Considerem que no té cap sentit eliminar un nom que té una història de més
    de 30 anys.

Biografia

Ramón Fernández Jurado (Almeria, 6 de gener 1914 – Barcelona, 26 de juny de 1984) fou un dirigent obrer i polític socialista català d'origen andalús, així com professor de català, castellà i esperanto. Arribà amb la seva família a Barcelona el 1918. Treballà com a ebenista i des de 1929 milità sindicalment, primer en la CNT i després en la UGT. El 1930 s'afilià també al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i més tard del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), alhora que formava part de la Joventut Comunista Ibèrica (JCI). Com a membre de l'Aliança Obrera participà en els fets del sis d'octubre de 1934. El 1935, mentre feia el servei militar, va ingressar a la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA), i fou empresonat per les autoritats.

Quan es produí el cop d'estat de 18 de juliol de 1936 va participar en els combats a la ciutat de Barcelona i poc després va marxar al Front d'Aragó com a cap de centúria de la columna Joaquim Maurín del POUM, arribant a comandant de l'Exèrcit de la República. El maig de 1938 fou ferit i fet presoner per les tropes franquistes. Passà per diverses presons fins que finalment fou jutjat i condemnat a 30 anys de presó. El 1942 fou alliberat i continuà la seva activitat clandestina en el POUM, però la implacable persecució judicial el van dur a exiliar-se el 1948 a França. El 1949 va marxar cap a Xile, d'on no va tornar fins el 1964.

En tornar a Catalunya es va establir al barri de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat), però això no li va impedir participar en les activitats del barri de Gràcia. També es va vincular en les activitats de l'Associació de Veïns de Bellvitge, el Grup Esperantista Paco kaj Amo i els Amics del Sol. Durant els anys 1970 participà en l'Assemblea de Catalunya, i juntament amb els antics poumistes com Enric Adroher i Pascual i Manel Alberich ingressà al PSC-Congrés, que posteriorment s'integrà en el PSC-PSOE. A les eleccions municipals de 1983 fou escollit regidor de Castelldefels i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat. Molt malalt d'un càncer gàstric, no pogué prendre'n possessió i va morir poc després. La Biblioteca de l'Ajuntament de Castelldefels porta el seu nom.